dimarts, 12 de març del 2013

Un final ràpid


Estava davant del Balcó del Mediterrani, un dels llocs més bonics de Tarragona. Decidit, l’home va passar les dues cames davant de la barana que protegia els nens que sempre s’abocaven a veure l’escut de la ciutat. Amb els ulls closos, va respirar profundament la brisa del mar i, amb delicadesa, es va deixar caure.


L’endemà, el diari publicava: «Un ciutadà de Tarragona que es deia Albert es va tirar ahir al matí daltabaix del Balcó del Mediterrani. Era un home de 54 anys que, després de treballar molts anys en una empresa, havia estat acomiadat. A més, el banc feia dies que li havia comunicat que ell i la seva família (estava casat i tenia tres fills) havien d’abandonar la seva casa, ja que no pagaven l’hipoteca. L’home, desesperat per la situació que estava vivint, no havia aguantat més».

1 comentari:

  1. El relat és escruixidor... té textura periodística i explica de manera condensada tota una vida... de molta gent.

    ResponElimina