Estava davant del Balcó
del Mediterrani, un dels llocs més bonics de Tarragona. Decidit, l’home va passar
les dues cames davant de la barana que protegia els nens que sempre s’abocaven
a veure l’escut de la ciutat. Amb els ulls closos, va respirar profundament la
brisa del mar i, amb delicadesa, es va deixar caure.
L’endemà, el diari
publicava: «Un ciutadà de Tarragona que es deia Albert es va tirar ahir al matí
daltabaix del Balcó del Mediterrani. Era un home de 54 anys que, després de
treballar molts anys en una empresa, havia estat acomiadat. A més, el banc feia
dies que li havia comunicat que ell i la seva família (estava casat i tenia
tres fills) havien d’abandonar la seva casa, ja que no pagaven l’hipoteca. L’home,
desesperat per la situació que estava vivint, no havia aguantat més».

El relat és escruixidor... té textura periodística i explica de manera condensada tota una vida... de molta gent.
ResponElimina